diumenge, 30 de març de 2014

ESPERANÇAda


Paraules en memòria de l'amiga Esperança Canut

Esperançada


Lleida, 27 març 2014

“La gent de muntanya, és ferma, resistent capaç de fer front a qualsevol situació per dificultosa que sigui… Eren anys difícils… les acaballes del franquisme feien estralls al nostre país….”
Així començava l’escrit que el 20 de juliol del 2002 en una trobada sorpresa (et jubilaves!) et llegíem al voltant d’un àpat en un bonic espai de  l’horta de Lleida. Va ser un dia divertit, emotiu … molts records, vivències, reflexions… Érem moltes, totes, les millors…! aquelles que al llarg de molts anys havíem compartit idees, lluita i clandestinitat.
D’aquell dia fins ara han passat dotze anys… vas aprofitar els primers temps  per pujar més sovint a Isil, el teu poble, la teva terreta…  també vas assistir a nombroses conferències, cursos a la universitat i, de tant en tant, una xarrada a l’escola d’infermeria…
Envoltada per les teves germanes, cunyats, nebots, infinitat de companyes i companys de professió i… les dones vas viure moments de felicitat, però també difícils, els vam compartir: la pèrdua de la teva germana Ventura, una altra lluitadora nata… va ser un mal tràngol difícil de superar. La teva salut es va ressentir d’aquest cop. Un abans i un després.
La darrera vegada que ens vam trobar a casa teva , fa pocs dies, la Maria ens va preparar un berenar dolç en tots els sentits. Poc després s’hi va sumar la teva germana Conxita. Volíem compartir amb tu, Esperança, una bona estona .Comentar molts temes especialment aquells que feien referència a la sanitat, a la lluita per la defensa d’una sanitat pública, exactament el mateix que des de que  vas començar la teva vida laboral i reivindicativa  vas defensar aferrissadament, incansablement.
 Comentaves la tristor tan gran en  veure com molts dels objectius assolits en la lluita de tants anys s’estaven esvaint i que això ens obligava a tornar a reiniciar-la… ens encoratjaves, amb la teva saviesa , la teva experiència… et feies escoltar fins i tot ara, els darrers dies… no deixeu de treballar, les dones tenim molt a fer… la lluita no s’ha acabat.
Semblava com si ens estéssis  dient… jo marxo però vosaltres teniu la responsabilitat de seguir en la lluita …
 i aquí estem, Espe, amb tu tenim un referent, un exemple d’allò al que no es pot renunciar i que hem de defensar  amb  tots els nostres sentits: els drets de les dones, i molt especialment per una SANITAT PÚBLICA, DE QUALITAT, GRATUïTA I PER A TOTHOM. TOT PLEGAT  PER UN MÓN MÉS JUST
Gràcies, Esperança