Les Bruixes de dol

Indignades i cansades!

2011-06-07T09:02:00.001+02:00

Encara que l’edat ja no ens permet dormir a la plaça Ricard Vinyes, ni creiem que fos el més adequat, volem fer palesa la nostra indignació, com a ciutadanes, per la manca d’atenció institucional davant l’esforç que molta gent, de procedències culturals diverses, està duent a terme aquestes últimes setmanes, amb la generositat que comporta debatre i intentar treure conclusions per d’aconseguir un món millor.

El moviment popular ha sorgit com a conseqüència de la indignació que provoca l’actuació de la classe política, en més o menys grau, sobre el benestar i l’economia de la gent sobre la qual li és fàcil d’intervenir: els treballadors i les treballadores per compte aliè, els treballadors i treballadores autònoms i els petits i mitjans empresaris i empresàries.

Menció preferent farem de les persones a qui la solució política a la crisi, que no la crisi en si mateixa, ha deixat a l’atur: persones, que per molt que els Parlaments diguin que són el seu principal neguit, no compten més que per les estadístiques que, reflectides en els diaris mundials, avergonyeixen, per incompetència, els qui assisteixen a les cimeres globals. Si fossin el seu principal neguit farien altres polítiques pressupostàries per tal d’atendre les necessitats socioeconòmiques que afecten directament les persones amb menys recursos.

Indignades, com a dones, per la resistència del sistema capitalista a acceptar la igualtat real en la diferència, per la dificultat de poder transmetre el discurs de la necessitat de ser econòmicament independents i no haver de fer doble o triple jornada per aconseguir aquesta independència.

Celebrem el moment i volem col·laborar en la construcció d’un nou contracte social que ens permeti a les dones la gestió del nostre temps com a mares i com a treballadores. Reivindiquem que en la nova construcció o és te en compte el 50% de la població femenina, o no serà.

Indignades també amb els bancaris transformats en banquers, que cobren uns sous milionaris en detriment de la congelació de pensions i subsidis per a les persones aturades. Indignades per la utilització de les dones per recaptar vots, criminalitzant la prostitució o reprimint determinats usos culturals en el vestir. Indignades per la repressió i el desallotjament de les places de Lleida i Barcelona. Indignades per no saber qui ens protegeix de la nostra pròpia policia.

Cansades però satisfetes de veure tanta gent debatre fins la matinada. Molta gent jove i d’altres no tant joves. Contentes de l'aprenentatge que fem unes i altres, de les bones pràctiques que s’observen en els diversos cercles de debat, dels quals nosaltres també en participem. Cansades però contentes de veure que la lluita continua malgrat que al poder li fa por la llibertat.

Volem, però, fer un toc d’atenció a la necessària transversalitat que hauria d’impregnar aquest moviment: la imatge d’Anonymous que sovinteja en aquestes places representa la cara d’un home. Si hem de desconstruir, també ho hem de fer en la manera en què evidenciem el nostre trencament amb la forma convencional de comunicar-nos. De la mateixa manera que, amb la incorporació de les xarxes socials, hi ha un abans i un desprès en la comunicació, també hem de fer visible que més de la meitat dels comunicats de facebook o twitter són generats per dones. I qui sap dels Anonymous …

Considerem què avui hi ha dos discursos: d’una banda, el discurs oficial, persones d’ordre (institucionals o col·laboradors) que tremolen davant la incertesa del canvi, sense adonar-se’n que també pateixen la tirania dels mercats financers; o ja els hi està bé, perquè així viuen millor que els altres.

I, d’altra banda, el discurs de la indignació, dels que essent conscients de la mateixa tirania dels poderosos mercats i fent ús de la coherència, batallem amb la nostra presència a les places o davant els ordinadors, dels mòbils i aprofitant les oportunitats que ens ofereix la tecnologia 2.0, perquè un altre món és possible i cal començar a construir-lo.

vuit de març de 2011

2011-03-11T09:12:00.005+01:00

Encara que, al nostre país, per llei, cada dia, les dones puguem fer sentir la nostra veu en els àmbits personal i social, aquest 8 de març de 2011 volem aprofitar-lo per donar veu a altres dones que encara no són prou escoltades.

En aquest moment, creiem que és molt important expressar el nostre suport a les la ciutadania de molts països àrabs que es revolta contra dels sàtrapes que governen els seus pobles. Aquestes últimes setmanes als carrers de ciutats com El Caire, Tunis, Rabat o Trípoli, hem vist moltes dones exigint democràcia. Volem donar suport a totes aquestes dones.

Des de Catalunya, part de la vella Europa, diem que sense paritat no hi ha democràcia, ni aquí ni en lloc, i que totes plegades estem ben lluny d’aconseguir-la.

També pensem que en aquesta Europa etnocèntrica no tenim la veritat absoluta pel que fa al sentit que tenen les formes d’expressió cultural d’altres col·lectius que per raons de necessitat mútua s’han establert al nostre territori. En la nostra ciutat concretament, hem significat la indumentària d’algunes dones com a pèrdua de la seva dignitat. I ho hem fet com si ignoréssim que els costums no es poden canviar d’un dia per un altre, a cop de prohibicions. Tant costa d’entendre que la dignitat d’una dona no rau en la seua manera de vestir? Tampoc la dignitat d’una dona s’ha de utilitzar com a argument per prohibir la prostitució; no són elles qui perden la dignitat, qui la perd són els usuaris i els proxenetes.

Resumint, avui 8 de març, dia per a la reivindicació dels drets de les dones, perquè volem, perquè és el nostre dret i perquè no volem que ningú parli en el nostre nom, volem manifestar, amb la nostra veu, que la dignitat no ens la pot donar ni prendre ningú, només la perdem quan nosaltres mateixes ens perdem el respecte. I perdre’s el respecte es pot fer vestit o vestida amb pantalons o faldilles, amb gel·laba o nikab, però sobretot la perdem quan som conscients de que no actuem de manera coherent amb el nostre pensament i els nostres sentiments.

Lleida, a vuit de Març de 2011

Grup de dones de Lleida.

Totes les dones portem vel integral.

2010-07-02T23:10:00.003+02:00

Estem en contra les prohibicions de l'administració que invisibilitzen les dones.

T'hi adhereixes?

Què pots fer?

1.- Envia'ns un e-mail de suport a nom personal o de la teva entitat per tal que d'aquí uns dies puguem publicar totes les persones que hi estem d'acord.

2.- Comparteix aquesta informació amb qui creguis que pot estar interessat/da.

3.- Enganxa aquesta imatge al teu mur de facebook, al teu bloc o a qualsevol altra xarxa social.

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

Tot recordant a l'Hortènsia... 14abril2010

2010-04-18T22:30:00.004+02:00

Donem suport a la consulta Lleida Decideix

2010-03-17T21:34:00.003+01:00

Per a més informació: www.lleidadecideix.cat

Hortènsia

2010-02-10T08:27:00.000+01:00

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

Maria-Mercè Marçal

25 de novembre de 2009 - FOTOS

2009-11-26T22:39:00.009+01:00

MANIFEST A FAVOR DE LA LLIBERTAT DE LES DONES

2009-11-23T22:27:00.003+01:00

Lleida, 25 de novembre de 2009

És dimecres, 25 de Novembre de 2009. Avui recordem que fa 49 anys les germanes Mirabal van ser assassinades a la República Dominicana pel dictador Trujillo, com a represàlia a la seua independència de pensament. L'any 1999 l'ONU estableix aquesta data per a difondre a tot el món la necessitat d’eliminar la violència contra les dones.

Dia rere dia, MANIFESTEM que:

Qui exerceix la violència no estima la víctima, només pretén el seu sotmetiment.

Les agressions físiques i emocionals reiterades provoquen més aviat o més tard danys irreparables.

La percepció de relacions de desigualtat entre homes i dones viscudes en la infantesa són molt importants, ja que condicionaran les relacions afectives en la vida adulta.

Per a aconseguir relacions igualitàries i eradicar violències contra les dones és indispensable educar i viure d’acord amb els drets humans i els valors democràtics, evitant estereotips sexistes.

I PROPOSEM les següents reflexions:

Som les dones víctimes d'una revolució social que crèiem incruenta?

Hi hauria menys dones mortes a causa de la violència de gènere si es dobleguessin al dictat dels seus propietaris sentimentals?

Cal explicar encara que les dones no són propietat dels homes?

També des d’aquí i perquè volem una democràcia paritària reclamem dels homes el compromís de rebutjar la violència en qualsevol de les seves manifestacions: físiques, psicològiques o simbòliques.

A totes i tots preguntem:

I TU, QUE POTS FER?

Si ets víctima de violència de gènere no et sentis avergonyida, només s'ha de sentir avergonyit l’agressor. Demana ajuda!

Si no et sents víctima de violència de gènere aprèn a veure, aprèn a mirar, i pensa que totes les dones ho podem ser en algun moment de la nostra vida.

Grup de Dones de Lleida.

25 de novembre de 2009

2009-11-16T21:43:00.002+01:00

Què faries tu per eradicar la violència contra les dones?

Volem escoltar-te!
T'esperem el dimecres 25 de novembre davant a la plaça de la catedral davant l'IEI de 17 a 19.30.

Passa la veu.

DECLARACIÓ DEL GRUP DE DONES DE LLEIDA SOBRE LA PROSTITUCIÓ.

2009-09-23T09:56:00.000+02:00

Com a conseqüència del degoteig d’ordenances que s’estan succeint en diversos municipis de Catalunya, el Grup de Dones de Lleida obrim un debat ciutadà en torn a la prostitució, en tant que estimem es crea una desprotecció respecte de les dones que l’exerceixen.

El debat el situem en dos intervals de temps:

1.- A llarg termini, volem una nova dimensió de les relacions humanes, on ningú hagi de pagar per obtenir plaer i on ningú hagi de cobrar per obtenir subsistència. La societat que volem no dóna cabuda a empresaris que exploten a dones ni a màfies que trafiquen amb elles ni al consumisme desmesurat que fa de les persones un objecte més de consum. Volem caminar cap a un canvi social estructural que permeti unes relacions entre iguals en drets.

2.- A curt termini, tot i que pugui semblar contradictori, l’anàlisi de la situació que s’ha produït ens porta a afirmar que, prohibir la prostitució no condueix a solucionar la situació. Regular sí, si amb la regulació treballem per enfortir la posició de les dones davant una activitat que genera violència i submissió, fent-les-hi costat en la vindicació dels seus drets fonamentals. Pensem que prohibir la prostitució en els espais públics, objectiu de les administracions locals avui, només serveix per a fer invisibles les dones i que no constitueixin una incomoditat social. Legalitzar les relacions sexuals de pagament pot servir per a que empresaris-proxenetes que comercien amb la sexualitat femenina es segueixin lucrant amb una pàtina de honorabilitat que fins ara no tenen. Ells són els primers interessats en legalitzar la situació per a fer que el seu negoci sigui percebut amb més tolerància. D’aquesta manera les màfies que tracten amb dones queden blanquejades.

Però, qui s’interessa pels drets humans de les dones que, majoritàriament, es veuen obligades a exercir la prostitució?

Vist el buit legal de difícil de solució, DEMANEM per a les persones que exerceixen la prostitució:

-Totes les prestacions que té qualsevol ciutadana en relació a la seva salut i tots els drets per a una convivència en llibertat.

- Donar veu i no estigmatitzar les dones que exerceixen la prostitució al carrer, ja que no es pot tractar com un acte incívic, sinó com un problema social.

-Tenir cura del llenguatge, de tot tipus, que els diferents agents socials utilitzen a l’hora de difondre informació sobre aquesta qüestió.

Lleida, a 16 de Setembre de 2009

Per vacances la lluita continua

2009-07-20T15:25:00.001+02:00

Companyes,

Aprofiteu aquests dos mesos d'estiu per descansar, reflexionar i pensar.

Ens veiem el 3 de setembre per continuar treballant.

Molt bon estiu a totes

Fotografies concentració 14-maig

2009-05-15T20:21:00.004+02:00

14 Maig - Si a la salut de les dones

2009-04-22T23:06:00.003+02:00

Us hi esperem!

Dona a Dona

2009-03-08T11:06:00.000+01:00

8 de març de 2009

Publish at Scribd or explore others:

Moltes gràcies a totes i tots!

DONA A DONA

2009-03-01T11:22:00.006+01:00

FE D'ERRATES:

El títol del curmetratge és "18 segundos", enlloc de "18 minutos", guió i direcció de Marta Miquel i Capell.

imatge extreta de: blocs.xtec.cat/competenciesbasiques/la-felicitat

Al·legacions a la modificació de l'ordenança de civisme i convivència de l'Ajuntament de Lleida

2009-01-08T10:32:00.003+01:00

Al·legacions a la proposta de modificació de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de la ciutat de Lleida, en relació a la prostitució a la via i espais públics.

En relació a la proposta de modificació dels articles 14, 102, 103 i 104 de l'Ordenança de civisme i convivència de la ciutat de Lleida, aprovada en la sessió del Ple de 31 d'octubre de 2008, i actualment en el tràmit d'informació pública d'aquest expedient, el col·lectiu de Dones de Lleida formula les següents:

AL·LEGACIONS

Primera.- Si l’ordenança de civisme, vigent des de l'any 2007, en el seu article primer parla del foment de les relacions respectuoses entre la ciutadania, i de corregir i sancionar actituds incíviques, negligents i irresponsables; com pot una administració local (sense cap empara legal d'àmbit superior) qualificar d'actitud incívica i per tant sancionar, el ciutadà o la ciutadana que ofereixi o demandi serveis sexuals retribuïts? Quan això en la nostra minsa legislació estatal no suposa, en els estrictes termes de la descripció del fet, cap tipus penalment reconegut?
Entenem doncs que el que fa aquesta modificació no és retreure aquesta actitud, sinó retreure el fet de fer-ho al carrer. És a dir, dins de les cases de cadascú l’actitud és cívica, però si no es preocupen de tapar-ho als ulls de la ciutadania, la prostitució (bé, oferir serveis sexuals retribuïts) és un fet incívic, negligent i irresponsable.
L’experiència de la ciutat de Barcelona, ens mostra, a més, que el fet de “treure” la prostitució del carrer (en aquell cas, als voltants del Camp Nou) ha suposat l’aparició d’una multiplicitat de pisos pastera. Llevant del carrer el “problema moral” però posant dins de les cases i, en especial dins de determinats barris, un problema de segmentació social prou greu.

Segona.- En relació amb l'anterior al·legació, la modificació normativa que es pretén afegeix inseguretat jurídica i confusió. Ens permetem plantejar els supòsits següents a mode d'exemple:
Si defensem la hipòtesi que les dones (i diem dones, perquè és el col·lectiu majoritari) que practiquen la prostitució han decidit voluntàriament aquesta opció (afirmació que atenent les estadístiques es troba a l'entorn d'un 5% dels casos), amb aquesta nova ordenança l’obliguem a apartar-se lluny de les mirades que moralment poden censurar aquest acte; i si tenim en compte a més que no es tracta d’una activitat econòmica legalitzada, però tampoc punible, com captarà els clients aquesta persona? - que actua per pròpia voluntat exercint una activitat al·legal -, a través de la publicitat? I no és moltes vegades més irrespectuós veure nus integrals, amb determinades postures en la multiplicitat de diaris i revistes a l'abast de qualsevol persona, que veure una senyora amb poca roba, al costat d'una carretera? I si a més i ja què ho fan voluntàriament optessin per publicitar-se, per exemple, en les parades d’autobús de Lleida ciutat? Seria correcta aquesta conducta?
Aquesta actuació pública aïllada sobre el carrer, trasllada la situació a les cases i als diaris.
Altrament, si partim de l’afirmació –al voltant d'un 95% dels supòsits- que les dones que practiquen la prostitució ho fan coaccionades i sense el seu consentiment, a través de proxenetes i d’altres persones que no els donen cap altra opció de vida, i aquestes senyores, les “expulsem” del carrer i les “tanquem” a les cases, no estem deixant-les encara més abandonades del que ara estan? Senzillament perquè no volem veure el problema?

Tercera.- L'ordenança planteja dubtes seriosos d'aplicabilitat, dificultat probatòries i facilita l'arbitrarietat de l'acció policial. Fem referència a dues qüestions que es deriven de la descripció dels tipus.
D'una banda, com s’avaluarà l’oferiment de serveis de manera indirecta? O la negociació? La Guàrdia Urbana haurà de sancionar dues persones que estan dins un vehicle (si entenem que l'interior del vehicle és espai públic) en determinades hores nocturnes i en determinats llocs freqüentats per prostitutes pel fet que estiguin parlant? I si s'ha de funcionar amb presumpcions, no correm el risc d'etiquetar algunes zones de Lleida , a les quals en determinades hores, si ets una persona “com cal” no hi hauries de ser?
D'una altra banda, cal tenir en compte que acordar serveis sexuals “no retribuïts”, queda fora del tipus punible però, la dificultat de prova (som en procediment administratiu sancionador) de l'element lucratiu o no de la relació, no és una qüestió menor. En aquests casos la documentació comercial és inexistent.

Quarta.- La voluntat intervencionista de l’Ajuntament de Lleida, que s'autodefineix com a progressista (un tema sobre el que ni el mateix Govern estatal s’atreveix a regular), no es pot traduir en sancions i prohibicions d'un col·lectiu molt desafavorit socialment. Cal que l'Ajuntament fomenti un veritable debat ciutadà sobre la prostitució, un debat que no pot estar condicionat per l'aplicació d'una normativa sancionadora i que transcendeixi sens dubte el si de la mateixa ciutat de Lleida perquè defineixi la posició de l’estat davant d’aquest fenomen, al que fins ara ha quedat apartat per “al·legal”. Volem la legalització de la prostitució o en defensem l’abolició? Volem un sistema proteccionista, educatiu i que lluiti per la transformació social? O volem un sistema d’avergonyiment per una conducta amoral? Allò que considerem improcedent és una solució repressora sobre el col·lectiu de prostitutes al carrer i maquilladora cap a l'opinió pública.

Cinquena.- Una intervenció local sobre aquestes qüestions, evidentment, demanen un estudi ampli de la realitat de prostitució a Lleida i un extens debat social, en el que com a col·lectiu de dones participarem.
En aquest debat, hi han de ser presents les mateixes dones que exerceixen la prostitució i les entitats i associacions que hi treballen dia a dia, que en coneixen els seus problemes, i que lluny d’enquestes i tòpics aporten dades i experiències, que parlen de veritables problemes personals i socials que de ben segur no se solucionen, deixant-los lluny del carrer i de portes endins.

Per tots els motius al·legats, la nostra posició com a grup és demanar a l’Ajuntament de Lleida que deixi sense efecte la modificació de l'Ordenança en qualsevol cas fins que es conegui l'estudi que està duent a terme l'Associació Anti-Sida, en col·laboració amb altres regidories del mateix Ajuntament de Lleida i dirigit pel professor Joan Pallarés, i que ha de facilitar una diagnosi de la situació real actual a Lleida pel que fa al treball sexual. Tot plegat per a consensuar socialment una resposta pública que respecti tots els drets de les dones, generant eines de suport per tal que tinguin plena autonomia i capacitat per decidir sempre sobre el seu cos i que no suposi cap discriminació de cap tipus.

Lleida, gener de 2009.

Pel dret de les dones i les nenes a viure sense violència

2008-11-26T09:05:00.003+01:00

Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats...

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l'arbre

de l'alliberament.
Maria-Mercè Marçal

La violència no permet triar, s'enfronta al desig i a la llibertat de les dones. És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.

Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d'ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l'exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres.

La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part de certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d'oposició a l'afirmació pública del plaer femení també s'exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.

El fet que l'arbitri del que "es pot" i "no es pot" fer amb el nostre cos segueixi estant en mans d'un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d'alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos.

La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d'estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.El dret al cos significa poder disposar d'ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d'imposició.

Creem un cultura no-violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l'ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l'extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.

La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l'exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el nostre dret a la salut i a la vida.

Per això, aquest 25 de novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta...

Reivindiquem:

El dret a una vida digna

El dret a la llibertat i seguretat personals

El dret a gaudir del més alt nivell de salut

El dret al propi cos i el dret a decidir

El dret a no ser sotmesa a tortures

El dret a no ser objecte d'ingerències arbitràries de cap mena

El dret a la llibertat de pensament, consciència i opció sexual

El dret a controlar la nostra pròpia fecunditatEl dret a la privadesa

El dret a viure sense violències

Tornem a la lluita

2008-09-18T13:06:00.002+02:00

Us informem que el 28 de setembre és el Dia Internacional per a la Despenalització de l'Avortament.

A Lleida, ens trobarem el dia 1 d'octubre de 2008 a les 19.30 a la Pl. la Paeria de Lleida.

Avui parlen de nosaltres

2008-06-13T12:51:00.000+02:00

13 06 DONES PREMSA - Upload a Document to Scribd

L’avortament fora del Codi penal i dins de la sanitat pública!

2008-06-11T23:11:00.002+02:00

Dones i homes de Lleida hem de declarar als jutjats penals per la defensa de Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït

A finals de l’any passat amb la acusació de grups ultra-conservadors contra les dones que han avortat, fou detingut el personal mèdic i es procedí a la requisada de les fitxes mèdiques en algunes clíniques que es practicaven avortaments a Barcelona i altres indrets de l’Estat espanyol. Amb aquesta acusació es pretén posar fre a les legítimes demandes de les dones sobre les decisions del seu propi cos.

Les dones organitzades en grups locals, i a través de la Campanya pel Dret a l’Avortament que hem endegat sota el lema “Les dones parim, les dones decidim. Jo també he avortat”, hem contestat recollint autoinculpacions de més dones i homes, amb un doble objectiu: donar suport a les persones denunciades i exigir modificacions a la previsió normativa vigent del 1985, del tot insuficient, que desatén les dones i les persones professionals de l’àmbit sanitari.

A Lleida, avui ha estat cridada una dona a declarar als jutjats i fa unes setmanes ho va estar un home per signar autoinculpacions que foren cursades als jutjats de Tarragona. És possible que aquestes citacions judicials continuïn.

Som conscients que per avançar és necessari qüestionar i pressionar, i que les llibertats de les dones s’aconsegueixen amb la mobilització i el compromís. Per tot el que us hem exposat, continuarem reivindicant i demanant la solidaritat de tothom: l’avortament fora del codi penal. Lliure i gratuït, ja!

Grup de Dones de Lleida
Lleida, 11 de juny de 2008

L’avortament fora del Codi penal i dins de - Upload a Document to Scribd

INFO-NOTICIES

2008-05-21T22:34:00.001+02:00

Dones,

En motiu del dia internacional per a l'acció de la salut de les dones, el col·lectiu dones de lleida organitza una xerrada amb Anna Lafuerza, metgessa del Hospital Universitari St. Joan de Reus, el dia 29 a les 20hores, Sala Jaume Magre.

Us informem també què és suspen la reunió del dia 28 i és convoca la propera pel dia 4 de Juny.

Trobada amb Sebastià Barranco i Sant Jordi

2008-04-24T09:45:00.004+02:00

El col•lectiu dones de Lleida, continuant amb la seva reivindicació pels drets de les dones, especialment en matèria de salut i dona, es va reunir dimarts amb el Director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Dr. Sebastià Barranco, el gerent territorial de l'Institut Català de la Salut a Lleida, Dr. Gerard Ferrer, i els responsable d'ASSIR Lleida, Dr. González i Dra. Marta Miret, per dur a terme una xerrada - col•loqui en la que es van plantejar qüestions com: el sistema actual de serveis que ofereix el departament de salut, l'educació sexual que tenen els i les adolescents als instituts, el tractament protocol•litzat i control preventiu de les diferents malalties relacionades amb les dones... i també es va posar sobre la taula les dades que ens interessaven al col•lectiu com: el nombre real d'anticoncepció d'emergència que es recepta a Lleida, el nombre d'avortaments, el nombre d'embarassos entre adolescents, si existeix o no objecció de consciència entre els metges ginecòlegs que exerceixen a la pública, etc.

Després de l’intressant col•loqui i no satisfetes amb les dades actuals que se’ns van facilitar, vam acordar continuar treballant i reivindicant el desaparegut centre de planificació familiar a Lleida, ja que considerem que el sistema actual d'atenció a la dona en la salut sexual i reproductiva és del tot insuficient, i que cal de manera immediata tornar a reivindicar el desaparegut centre, ara més que mai que està a punt de desaparèixer del tot, ja no només com a ubicació sinó inclús els professionals que hi treballaven.

Durant la jornada del dia de sant jordi, amb una paradeta al costat de la catedral de Lleida, vam recollir signatures per demanar la reobertura del centre i ja en portem unes 120 en només 4 hores. En l'stand, oferíem diferent informació d'interès de salut i dona, i recollíem també autoinculpacions en el si de la campanya catalana, jo també avortat.

Continuant amb les diferents activitats que es duen arreu de Catalunya per la campanya del dret a decidir sobre el propi cos, Dones de Lleida, s'unirà a la manifestació que es durà a terme el proper dissabte 26 a Tarragona.

vuit de març de dos mil vuit

2008-03-10T22:08:00.003+01:00

“Hi ha una necessitat de renovació psicològica de la humanitat... No n’hi ha prou en constatar que les dones estan oprimides, sinó que n’han de ser conscients i viure la impotència i l'esquinçament de ser dona en una cultura concebuda en funció de l’home”. Segons aquest anàlisi, la vida de les dones ha estat presidida pels sentiments en un ordre polític, social i econòmic en el que ha estat relegada a ser esposa del varo i la seva vida s’ha reduït a estimar i ser estimada per l’home. Aquesta dependència material, moral i sentimental xoca amb la independència i l’actitud del home per a qui l’amor només és una part de la seva vida. És en aquest concepte on és troben les tragèdies de les dones: la desconfiança, la soledat, la renuncia a si mateixa per adaptar-se al altre.. La societat defineix les dones, per les seves relacions sexuals o sentimentals i la seva individualitat no té cap valor social”.

“La dona nova és aquella que ha deixat de ser un senzill reflex de l’home: Es presenten a la vida amb exigències pròpies, dones que afirmen la seva personalitat, heroïnes que protesten de la servitud de les dones dins de l’Estat, en el si de la família i en la societat i que saben lluitar pel seus drets”.

Així Alexandra Kollontai reflexionava sobre la situació de les dones a començaments del segle XX, però, aproximadament 100 anys després, la veritat és que la situació de les dones no té res d'envejable, cada cop estem més sotmeses a una dictadura de la imatge, que en la seva cara més cruenta, es manifesta en forma de malalties degenerades a causa de trastorns alimentaris, suïcidis, etc. Cal sumar-hi l'augment de la violència de gènere que, lluny d'erradicar-se, cada cop està més present en el dia a dia; i no ens referim tan sols a la violència perpetrada per les seves parelles, sinó a la violència que desenvolupa tota la societat enfront de les dones. Podríem parlar de l'assetjament al treball, de les dinàmiques de submissió a la dona que implica el concepte actual de la parella, de les treballadores del sexe o de les seves condicions laborals. No és això violència de gènere?

Cal tenir en compte que les dones constituïm la meitat de la població: no som una minoria. I, per tant, ja va sent hora que els nostres problemes específics, que són tan importants com els de l'altra meitat, es comencin a tenir en consideració. Tots els éssers humans tenim dret a l'autonomia personal i econòmica, a no ser discriminats per raó de sexe, ètnia ni origen. Tanmateix, en la societat actual constatem que les dones patim una situació de discriminació i opressió.

Aquesta opressió deriva de l'organització patriarcal de la societat que imposa una jerarquització dels éssers humans per raó del seu sexe, i que atribueix a les dones una situació depenent, mentre col·loca als homes en una posició dominant. En aquesta situació, moltes dones encara han de fer-se càrrec dels seus fills elles soles pel simple fet de ser dones. Sense poder decidir si volen interrompre l'embaràs de manera lliure i gratuïta. Un clar exemple d'això l'hem vist aquesta tardor, vint anys desprès, un altre cop els jutges han cridat a declarar a dones per exercir els seus drets, expressar la llibertat del seu propi cos i la seva maternitat. S'han tancat clíniques i s'han acusat professionals, actuacions que, talment com ahir, avui ens duen un altre cop al carrer per reclamar els mateixos drets que fa trenta anys.

Degut a aquests fets, vint-i-dos associacions feministes han iniciat una campanya per reclamar la llibertat de totes les persones detingudes, el dret a l'objecció de consciència dels professionals sanitaris i la despenalització de l'avortament. Justament, degut a aquests fets, a Lleida varem considerar important fer sentir la nostra veu i, és així, com Dones de Lleida comença la seva activitat.

D'altra banda però, arriba un nou 8 de març, on cal tenir present, malauradament també, la mort de 20 dones a l'Estat Espanyol en mans del terrorisme domèstic, fins que aquestes agressions no s'acabin, res tindrem a celebrar i per tant, continuarà sent una diada de lluita i reivindicació. Simone de Beavouir al Segon Sexe diu que no es neix sent dona sinó que s’arriba a ser-ho, caldria afegir que tampoc es neix sent dona maltractada sinó que s’arriba a ser-ho. Tot procés de violència de gènere neix a partir de la tortura psicològica on, poc a poc, es va anul·lant a l'altra persona mitjançant insults, humiliacions i pressions. De manera que es dóna tot un procés de desgast psicològic, a partir del qual la dona perd la confiança en ella mateixa i arriba a creure que no serveix per res o que és responsable de tot allò negatiu que passa al seu voltant, fins i tot, de la violència que pateix. Aquest procés ve acompanyat d'un menyspreu social cap a les dones. Tan sols fent un anàlisis seriós de les conseqüències de viure dins d'un sistema patriarcal, és a dir, en un sistema sexista que educa als homes en uns valors (agressivitat, competitivitat, insensibilitat, etc.) i a les dones en altres (passivitat, dolçor, paciència, etc.) podem arribar a entendre com és possible que un home sigui capaç d'insultar, humiliar, apallissar i, massa sovint, arribar a matar a la seva parella. Quin preu té per a les dones revelar-se de la seva servitud en el si de la família?. Quin preu té per a les dones convertir-se en una dona nova?.

Com deia Emma Goldman, la història ens demostra que tot grup oprimit ha aconseguit el veritable alliberament enfront dels seus amos gràcies als seus propis esforços. Cal que la dona aprengui aquesta lliçó i que s'adoni que la seva llibertat arribarà tan lluny com arribi la seva força per aconseguir el propi alliberament. Per tant, és important que nosaltres, les dones, en prenguem consciència i, que, cadascuna de nosaltres, es tregui la vena dels ulls, els taps de les orelles i l'esparadrap que ens han posat a la boca per començar a informar-nos, a escoltar i, sobretot, per començar a cridar que les dones estem en lluita!

La humanitat no aconseguirà viure en un món just i igualitari fins que el conjunt de la societat sigui sensible a la diferència. No es tracta de buscar la mateixa identitat que els homes, no volem seguir les regles d' una cultura de domini. Busquem la diferència que ens dignifica, la diferència que ens iguala en drets i oportunitats, sense haver de renunciar, si és la nostra decisió responsable, a tenir cura dels altres, sinó requerir els altres per a què també tinguin cura del seu entorn. Les dones tenim el dret a gaudir de la nostra llibertat, sense haver de patir la discriminació de gènere a la que ens sotmet la societat i la seva cultura patriarcal. Una societat cada vegada més globalitzada econòmicament, però no pel que fa a la igualtat de drets de tots els ciutadans i ciutadanes del món. Tenim dret a fer el nostre propi discurs: si la cultura veritablement es feminitzés, la distribució de la riquesa arrelaria i la globalització arribaria als drets humans.

Concentració 6.03.08

2008-03-10T22:04:00.003+01:00

Concentració 28.02.08

2008-02-29T10:46:00.005+01:00

Ahir hi vam tornar a ser, us hi esperem de nou dijous que vé.

Elles són culpables, nosaltres amb elles

2008-02-27T23:28:00.002+01:00

Durant aquesta tarde i dins de la campanya d'autoinculpacions "jo també heavortat" impulsada per diferents grups i moviments de dones d'arreu deCatalunya i d'Espanya, un grup de 32 dones pertanyents al Grup de Dones deLleida, ha fet arribar al Jutjat de Guàrdia de la ciutat la sevadeclaració d'autoinculpació.

D'altra banda, us volem recordar que demà dijous 28 de febrer a les 7:30de la tarda, el Grup de Dones de Ponent, es tornarà a concentrar davant lapaeria per demanar la despenalització de l'avortament ja.

2008-02-27T13:29:00.000+01:00

4 dones més en un dia

17 amb el que portem d'any

PROU TERRORISME MASCLISTA

Roda de Premsa

2008-02-24T23:09:00.000+01:00

Concentració de dones 20.02.08

2008-02-21T14:28:00.006+01:00

Ahir a la tarda, a les 19.30, el col·lectiu dones Lleida, amb un botó lila, la cinta i la pancarta, ens vàrem concentrar davant la Paeria de Lleida, per llegir el manifest i reivindicar el dret al propi cos. Tal com als anys 80 reclamàvem el dret a l'avortament, avui quasi 30 anys després continuem defensant el mateix projecte, perquè sembla que aquest temps de democràcia, de tolerància i d'avenç social ha anat enrere en matèria de drets cap a les dones. No tolerarem cap inculpació més, ni a dones ni a professionals de la sanitat, no tolerarem més tancaments injustos de centres sanitaris. Demanem un compromís immediat i ferm, una nova llei que despenalitzi l'avortament i que s'adeqüi a la realitat dels fets actuals: més de 20.000 avortaments l'any passat a catalunya, més de 700 a Lleida; aquestes dones i les seves parelles, són criminals?

Continuarem defensant el dret al teu cos i el dret a decidir:

Ens hi trobareu cada dijous a la mateixa hora i al mateix lloc. T'hi esperem!

LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM

2008-02-12T22:34:00.002+01:00

Dones de Lleida, col·lectiu feminista de les Terres de Lleida, posem en evidència, una vegada més, que quan les lleis no connecten amb la realitat i es basen en prohibicions moralistes no consensuades amb la ciutadania són lleis inoperants.

La llei actual no dóna resposta a la demanda de les dones que s'acullen als tràmits legals, i possibilita processaments i judicis a dones que avorten o a persones que intervenen

Vint-i-dos anys desprès altre cop els jutges tornen a cridar a declarar dones pel fet d’exercir els seus drets, tanquen clíniques i acusen professionals, actuacions que ens recorden temps passats. Tot això suposa una clara vulneració de la llibertat de decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat.

Davant aquesta actitud jurídica amb els diferents comportaments de la judicatura, la fiscalia i magistratura a l'hora de tirar endavant o no aquests processos, amb la conseqüent violació que comporta del dret a la intimitat de les dones i de la seva llibertat, fan que sentim que una democràcia que reconeix determinats drets però aquests no estan protegits amb la mateixa fermesa, ni amb la mateixa intensitat que altres, com en el cas de les dones, deixa de ser un valor democràtic, amb l'agreujament que suposa per part de les institucions estatals i catalanes pel fet de no haver donat resposta fent el necessari a l'hora de protegir els drets de les dones.

Dones de Lleida lluitarà per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida. És una part fonamental de la nostra salut i del nostre benestar físic, mental i social.

Per això exigim:

- L'elaboració d'una nova llei que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
- Que l'avortament surti immediatament del Codi Penal.
- Que l'avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l'objecció de consciència a cada centre públic. A Catalunya només és fan un 2'9% d'IVE en la xarxa pública.
-Demanem que els governs estatal i català garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que els professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d'aquest dret.
- Exigim que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones: informació sexual i afectiva a tots els nivells d'ensenyament per a noies i nois i mètodes anticonceptius gratuïts i de fàcil accés.

Col·lectiu Dones de Lleida