Com a conseqüència del degoteig d’ordenances que s’estan succeint en diversos municipis de Catalunya, el Grup de Dones de Lleida obrim un debat ciutadà en torn a la prostitució, en tant que estimem es crea una desprotecció respecte de les dones que l’exerceixen.
El debat el situem en dos intervals de temps:
1.- A llarg termini, volem una nova dimensió de les relacions humanes, on ningú hagi de pagar per obtenir plaer i on ningú hagi de cobrar per obtenir subsistència. La societat que volem no dóna cabuda a empresaris que exploten a dones ni a màfies que trafiquen amb elles ni al consumisme desmesurat que fa de les persones un objecte més de consum. Volem caminar cap a un canvi social estructural que permeti unes relacions entre iguals en drets.
2.- A curt termini, tot i que pugui semblar contradictori, l’anàlisi de la situació que s’ha produït ens porta a afirmar que, prohibir la prostitució no condueix a solucionar la situació. Regular sí, si amb la regulació treballem per enfortir la posició de les dones davant una activitat que genera violència i submissió, fent-les-hi costat en la vindicació dels seus drets fonamentals. Pensem que prohibir la prostitució en els espais públics, objectiu de les administracions locals avui, només serveix per a fer invisibles les dones i que no constitueixin una incomoditat social. Legalitzar les relacions sexuals de pagament pot servir per a que empresaris-proxenetes que comercien amb la sexualitat femenina es segueixin lucrant amb una pàtina de honorabilitat que fins ara no tenen. Ells són els primers interessats en legalitzar la situació per a fer que el seu negoci sigui percebut amb més tolerància. D’aquesta manera les màfies que tracten amb dones queden blanquejades.
Però, qui s’interessa pels drets humans de les dones que, majoritàriament, es veuen obligades a exercir la prostitució?
Vist el buit legal de difícil de solució, DEMANEM per a les persones que exerceixen la prostitució:
-Totes les prestacions que té qualsevol ciutadana en relació a la seva salut i tots els drets per a una convivència en llibertat.
- Donar veu i no estigmatitzar les dones que exerceixen la prostitució al carrer, ja que no es pot tractar com un acte incívic, sinó com un problema social.
-Tenir cura del llenguatge, de tot tipus, que els diferents agents socials utilitzen a l’hora de difondre informació sobre aquesta qüestió.
Lleida, a 16 de Setembre de 2009
El debat el situem en dos intervals de temps:
1.- A llarg termini, volem una nova dimensió de les relacions humanes, on ningú hagi de pagar per obtenir plaer i on ningú hagi de cobrar per obtenir subsistència. La societat que volem no dóna cabuda a empresaris que exploten a dones ni a màfies que trafiquen amb elles ni al consumisme desmesurat que fa de les persones un objecte més de consum. Volem caminar cap a un canvi social estructural que permeti unes relacions entre iguals en drets.
2.- A curt termini, tot i que pugui semblar contradictori, l’anàlisi de la situació que s’ha produït ens porta a afirmar que, prohibir la prostitució no condueix a solucionar la situació. Regular sí, si amb la regulació treballem per enfortir la posició de les dones davant una activitat que genera violència i submissió, fent-les-hi costat en la vindicació dels seus drets fonamentals. Pensem que prohibir la prostitució en els espais públics, objectiu de les administracions locals avui, només serveix per a fer invisibles les dones i que no constitueixin una incomoditat social. Legalitzar les relacions sexuals de pagament pot servir per a que empresaris-proxenetes que comercien amb la sexualitat femenina es segueixin lucrant amb una pàtina de honorabilitat que fins ara no tenen. Ells són els primers interessats en legalitzar la situació per a fer que el seu negoci sigui percebut amb més tolerància. D’aquesta manera les màfies que tracten amb dones queden blanquejades.
Però, qui s’interessa pels drets humans de les dones que, majoritàriament, es veuen obligades a exercir la prostitució?
Vist el buit legal de difícil de solució, DEMANEM per a les persones que exerceixen la prostitució:
-Totes les prestacions que té qualsevol ciutadana en relació a la seva salut i tots els drets per a una convivència en llibertat.
- Donar veu i no estigmatitzar les dones que exerceixen la prostitució al carrer, ja que no es pot tractar com un acte incívic, sinó com un problema social.
-Tenir cura del llenguatge, de tot tipus, que els diferents agents socials utilitzen a l’hora de difondre informació sobre aquesta qüestió.
Lleida, a 16 de Setembre de 2009
3 comentaris:
Hola companyes!
Sóc de Tarragona i formo part de Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona), així que no només compartim la lluita sinó també un nom extret d'un poema de la M. M. Marçal, quina casualitat!
Bé, he llegit el vostre comunicat i us volia dir que el proper dissabte 14 de novembre a les 19.00h hem organitzat una xerrada sobre prostitució a càrrec d'una antropòloga que es diu Isabel Holgado. Ja sé que Tarragona us queda una mica llunys, però no se sap mai, potser us ve de gust venir a compartir el debat! serà al Casal Popular Sageta de Foc (C/ Trinquet Vell) i després hi haurà sopar per a tothom. Si us animeu allí estarem!
I només em queda dir-vos que per tot el que vulgueu el nostre mail és caudellunes.tgn@gmail.com i el blog és caudellunestgn.blogspot.com.
Apa companyes, a continuar amb la lluita!
hola noies!!!
sóc la Maria huguet. No us veig gaire per què no vinc gens, us vull dir que la declaració sobre la prostitució m´agradat i estic d´acord. I valoro la feina que heu estat fent. Petons
hola noies!!!
sóc la Maria huguet. No us veig gaire per què no vinc gens, us vull dir que la declaració sobre la prostitució m´agradat i estic d´acord. I valoro la feina que heu estat fent. Petons
Publica un comentari a l'entrada