dimecres, 26 de novembre de 2008

Pel dret de les dones i les nenes a viure sense violència

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats...
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.
Maria-Mercè Marçal


La violència no permet triar, s'enfronta al desig i a la llibertat de les dones. És el cos el que pateix els abusos despietats de les violències, és colpejat, abusat, violat, mutilat, humiliat i violentat.

Ens recuperem tornant-lo a habitar i apropiant-nos d'ell. Es fa imprescindible parlar del cos, de la sexualitat i del poder; perquè és a través de l'exercici despietat del poder patriarcal que es viola un dels més importants drets dels éssers humans: la seva intimitat corporal, la seva autonomia, la seva llibertat per a decidir amb qui es té o no una relació afectiva, eròtica o sexual i de quines maneres.

La defensa del dret a gaudir i experimentar amb el propi cos es vista com una provocació per part de certs sectors que ens neguen el dret a decidir. La reacció d'oposició a l'afirmació pública del plaer femení també s'exerceix mitjançant la violència perquè el cos de les dones continua sent territori colonitzat i espai de disputa del patriarcat.

El fet que l'arbitri del que "es pot" i "no es pot" fer amb el nostre cos segueixi estant en mans d'un aparell de poder que parla per nosaltres, decideix per nosaltres i executa contra nosaltres, comporta el risc d'alienació i de privar-nos de la sobirania més elemental, la del nostre territori més íntim: el cos.

La ciutadania de les dones comença, es desenvolupa i culmina en els nostres cossos, territori personal i privat sobre el qual hem d'estar capacitades per a adoptar decisions sobiranes, és a dir, lliures de coacció o violència.El dret al cos significa poder disposar d'ell en tots i cadascun dels espais i temps de la vida sense cap tipus d'imposició.

Creem un cultura no-violenta quan qüestionem normes i costums, el llenguatge i les diverses expressions de la cultura patriarcal basades en l'ús del poder, la repressió, el terrorisme, les guerres i l'extermini de les persones per raons de gènere, ètnia o religió, opció sexual.El control i la cura del propi cos constitueix un element central pel feminisme, i és un principi ètic polític no negociable.

La violència masclista contra les dones i contra les nenes (que encara està molt més invisibilitzada que l'exercida contra les dones adultes) impedeix la nostra ciutadania i curadania plena, desconeix la nostra qualitat de subjectes de drets, i atempta directament contra el nostre dret a la salut i a la vida.

Per això, aquest 25 de novembre, una vegada més i junt amb les dones de tot el planeta...
Reivindiquem:


El dret a una vida digna
El dret a la llibertat i seguretat personals
El dret a gaudir del més alt nivell de salut
El dret al propi cos i el dret a decidir
El dret a no ser sotmesa a tortures
El dret a no ser objecte d'ingerències arbitràries de cap mena
El dret a la llibertat de pensament, consciència i opció sexual
El dret a controlar la nostra pròpia fecunditatEl dret a la privadesa
El dret a viure sense violències