Al·legacions a la modificació de l'ordenança de civisme i convivència de l'Ajuntament de Lleida

Al·legacions a la proposta de modificació de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència de la ciutat de Lleida, en relació a la prostitució a la via i espais públics.

En relació a la proposta de modificació dels articles 14, 102, 103 i 104 de l'Ordenança de civisme i convivència de la ciutat de Lleida, aprovada en la sessió del Ple de 31 d'octubre de 2008, i actualment en el tràmit d'informació pública d'aquest expedient, el col·lectiu de Dones de Lleida formula les següents:

AL·LEGACIONS

Primera.- Si l’ordenança de civisme, vigent des de l'any 2007, en el seu article primer parla del foment de les relacions respectuoses entre la ciutadania, i de corregir i sancionar actituds incíviques, negligents i irresponsables; com pot una administració local (sense cap empara legal d'àmbit superior) qualificar d'actitud incívica i per tant sancionar, el ciutadà o la ciutadana que ofereixi o demandi serveis sexuals retribuïts? Quan això en la nostra minsa legislació estatal no suposa, en els estrictes termes de la descripció del fet, cap tipus penalment reconegut?
Entenem doncs que el que fa aquesta modificació no és retreure aquesta actitud, sinó retreure el fet de fer-ho al carrer. És a dir, dins de les cases de cadascú l’actitud és cívica, però si no es preocupen de tapar-ho als ulls de la ciutadania, la prostitució (bé, oferir serveis sexuals retribuïts) és un fet incívic, negligent i irresponsable.
L’experiència de la ciutat de Barcelona, ens mostra, a més, que el fet de “treure” la prostitució del carrer (en aquell cas, als voltants del Camp Nou) ha suposat l’aparició d’una multiplicitat de pisos pastera. Llevant del carrer el “problema moral” però posant dins de les cases i, en especial dins de determinats barris, un problema de segmentació social prou greu.

Segona.- En relació amb l'anterior al·legació, la modificació normativa que es pretén afegeix inseguretat jurídica i confusió. Ens permetem plantejar els supòsits següents a mode d'exemple:
Si defensem la hipòtesi que les dones (i diem dones, perquè és el col·lectiu majoritari) que practiquen la prostitució han decidit voluntàriament aquesta opció (afirmació que atenent les estadístiques es troba a l'entorn d'un 5% dels casos), amb aquesta nova ordenança l’obliguem a apartar-se lluny de les mirades que moralment poden censurar aquest acte; i si tenim en compte a més que no es tracta d’una activitat econòmica legalitzada, però tampoc punible, com captarà els clients aquesta persona? - que actua per pròpia voluntat exercint una activitat al·legal -, a través de la publicitat? I no és moltes vegades més irrespectuós veure nus integrals, amb determinades postures en la multiplicitat de diaris i revistes a l'abast de qualsevol persona, que veure una senyora amb poca roba, al costat d'una carretera? I si a més i ja què ho fan voluntàriament optessin per publicitar-se, per exemple, en les parades d’autobús de Lleida ciutat? Seria correcta aquesta conducta?
Aquesta actuació pública aïllada sobre el carrer, trasllada la situació a les cases i als diaris.
Altrament, si partim de l’afirmació –al voltant d'un 95% dels supòsits- que les dones que practiquen la prostitució ho fan coaccionades i sense el seu consentiment, a través de proxenetes i d’altres persones que no els donen cap altra opció de vida, i aquestes senyores, les “expulsem” del carrer i les “tanquem” a les cases, no estem deixant-les encara més abandonades del que ara estan? Senzillament perquè no volem veure el problema?

Tercera.- L'ordenança planteja dubtes seriosos d'aplicabilitat, dificultat probatòries i facilita l'arbitrarietat de l'acció policial. Fem referència a dues qüestions que es deriven de la descripció dels tipus.
D'una banda, com s’avaluarà l’oferiment de serveis de manera indirecta? O la negociació? La Guàrdia Urbana haurà de sancionar dues persones que estan dins un vehicle (si entenem que l'interior del vehicle és espai públic) en determinades hores nocturnes i en determinats llocs freqüentats per prostitutes pel fet que estiguin parlant? I si s'ha de funcionar amb presumpcions, no correm el risc d'etiquetar algunes zones de Lleida , a les quals en determinades hores, si ets una persona “com cal” no hi hauries de ser?
D'una altra banda, cal tenir en compte que acordar serveis sexuals “no retribuïts”, queda fora del tipus punible però, la dificultat de prova (som en procediment administratiu sancionador) de l'element lucratiu o no de la relació, no és una qüestió menor. En aquests casos la documentació comercial és inexistent.

Quarta.- La voluntat intervencionista de l’Ajuntament de Lleida, que s'autodefineix com a progressista (un tema sobre el que ni el mateix Govern estatal s’atreveix a regular), no es pot traduir en sancions i prohibicions d'un col·lectiu molt desafavorit socialment. Cal que l'Ajuntament fomenti un veritable debat ciutadà sobre la prostitució, un debat que no pot estar condicionat per l'aplicació d'una normativa sancionadora i que transcendeixi sens dubte el si de la mateixa ciutat de Lleida perquè defineixi la posició de l’estat davant d’aquest fenomen, al que fins ara ha quedat apartat per “al·legal”. Volem la legalització de la prostitució o en defensem l’abolició? Volem un sistema proteccionista, educatiu i que lluiti per la transformació social? O volem un sistema d’avergonyiment per una conducta amoral? Allò que considerem improcedent és una solució repressora sobre el col·lectiu de prostitutes al carrer i maquilladora cap a l'opinió pública.

Cinquena.- Una intervenció local sobre aquestes qüestions, evidentment, demanen un estudi ampli de la realitat de prostitució a Lleida i un extens debat social, en el que com a col·lectiu de dones participarem.
En aquest debat, hi han de ser presents les mateixes dones que exerceixen la prostitució i les entitats i associacions que hi treballen dia a dia, que en coneixen els seus problemes, i que lluny d’enquestes i tòpics aporten dades i experiències, que parlen de veritables problemes personals i socials que de ben segur no se solucionen, deixant-los lluny del carrer i de portes endins.

Per tots els motius al·legats, la nostra posició com a grup és demanar a l’Ajuntament de Lleida que deixi sense efecte la modificació de l'Ordenança en qualsevol cas fins que es conegui l'estudi que està duent a terme l'Associació Anti-Sida, en col·laboració amb altres regidories del mateix Ajuntament de Lleida i dirigit pel professor Joan Pallarés, i que ha de facilitar una diagnosi de la situació real actual a Lleida pel que fa al treball sexual. Tot plegat per a consensuar socialment una resposta pública que respecti tots els drets de les dones, generant eines de suport per tal que tinguin plena autonomia i capacitat per decidir sempre sobre el seu cos i que no suposi cap discriminació de cap tipus.

Lleida, gener de 2009.